Jisàs de Netzerit o Capítol Zero de la Guerra de les Galàxies és un conte fantàstic que narra dues històries paral·leles, que en realitat són la mateixa, situades l’una en el passat i en una geografia concreta i l’altra en el futur i en una cosmografia imaginària: la de Jesús, esdevinguda ara fa 2.000 anys, o sigui l’any 0, i la de Jisàs, que s’esdevindrà d’aquí a 2.000 anys, o sigui l’any 4.000 (aprox).
Plantejat com una mena de "Pastorets del s. XXI" on el Darth Maul substitueix el dimoni escuat i el cap dels agents secrets de la Gran Confederació Intergalàctica, que van impulsats per ales a reacció, substitueix l’àngel de la bona nova, el conte enfoca la història passada i futura en clau d’humor i aprofita per crear divertits paral·lelismes amb la realitat present i amb els actuals i ja de per si còmics representants de la classe política.
La història passada —arxiconeguda i entranyable (o més ben dit, entranyada)— s’explica únicament a través de les cançons populars tradicionals nadalenques, o nadales, cronològicament ordenades segons els distints capítols (anunciació, naixement, adoració, epifania…) i la futura, que es nodreix de la no menys coneguda i també entranyada iconografia popularitzada per la famosa saga dels Skywalker sorgida de la factoria Lucas/Spilberg, és narrada a través de les intros a les cançons.
Això fa que s’estableixin dos ambients molt diferents: el dels acompanyaments musicals dels temes tradicionals i el dels fons sonors sobre els quals és desenvolupen els relats futuristes. I tot plegat està resolt a través d’una estètica d’inspiració dadà: els músics són no-músics —en realitat mims-actors—, que fan servir instruments insòlits (mini-pimers, sabates amb velcro, peta-zetes, papers de diari, una moto, joguines…) i que tan aviat actuen a l’escenari com interactuen a la platea, provocant situacions inesperades entre el públic.
Pau Riba és l’intèrpret tant de les cançons com de les parts narrades i De Mortimers és el grup de no-músics que, en nombre de 6, s’ocupa dels cors, els acompanyaments musicals, els fons sonors i les parts actuades o interactuades. Entre cada narració i cada cançó hi ha un pont musical de Pascal Comelade (una breu insinuació del tema que vindrà, que sona a les fosques pels altaveus) i com a colofó del tema L’enuig de Sant Josep hi ha un poema d’Enric Casasses.
Plantejat com una mena de "Pastorets del s. XXI" on el Darth Maul substitueix el dimoni escuat i el cap dels agents secrets de la Gran Confederació Intergalàctica, que van impulsats per ales a reacció, substitueix l’àngel de la bona nova, el conte enfoca la història passada i futura en clau d’humor i aprofita per crear divertits paral·lelismes amb la realitat present i amb els actuals i ja de per si còmics representants de la classe política.
La història passada —arxiconeguda i entranyable (o més ben dit, entranyada)— s’explica únicament a través de les cançons populars tradicionals nadalenques, o nadales, cronològicament ordenades segons els distints capítols (anunciació, naixement, adoració, epifania…) i la futura, que es nodreix de la no menys coneguda i també entranyada iconografia popularitzada per la famosa saga dels Skywalker sorgida de la factoria Lucas/Spilberg, és narrada a través de les intros a les cançons.
Això fa que s’estableixin dos ambients molt diferents: el dels acompanyaments musicals dels temes tradicionals i el dels fons sonors sobre els quals és desenvolupen els relats futuristes. I tot plegat està resolt a través d’una estètica d’inspiració dadà: els músics són no-músics —en realitat mims-actors—, que fan servir instruments insòlits (mini-pimers, sabates amb velcro, peta-zetes, papers de diari, una moto, joguines…) i que tan aviat actuen a l’escenari com interactuen a la platea, provocant situacions inesperades entre el públic.
Pau Riba és l’intèrpret tant de les cançons com de les parts narrades i De Mortimers és el grup de no-músics que, en nombre de 6, s’ocupa dels cors, els acompanyaments musicals, els fons sonors i les parts actuades o interactuades. Entre cada narració i cada cançó hi ha un pont musical de Pascal Comelade (una breu insinuació del tema que vindrà, que sona a les fosques pels altaveus) i com a colofó del tema L’enuig de Sant Josep hi ha un poema d’Enric Casasses.
*Nota
Actualment hi actuen 9 Mortimers en lloc de 6, i tres d'ells, anomenats Joguetaires per a l'ocasió, interprenten les introduccions que en el disc fa en Pascal Comelade.
Aquí hi trobareu un recull de crítiques i comentaris de l'espectacle.
Y aquí uns quants retalls de premsa més, gentilesa de la web de De Mortimers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada