Foto: Manel Sala Ulls
Foto: Carlota Camps
Jisàs de Netzerit o capítol zero de La guerra de les galàxies
És un espectacle de Pau Riba i De
Mortimers on es canten nadales musicalment adaptades als temps que
corren i es conta una història que no se sap ben bé si va passar fa
2.000 anys o bé succeirà d’ací a 2.000 més, o si fins i tot està passant
ara mateix! Podríem dir-ne folk del segle xxi, perquè no és una restauració
més o menys arqueològica d’unes cançons, sinó que respecta l’essència
de la cultura popular, que és viva, i per tant, mutant, i sempre es
(re)presenta d’una manera diferent. Com que és un espectacle enquadrat
en un període molt concret, cada any, completat ja un cicle, pega un
estiró per incorporar els últims esdeveniments de l’actualitat. Si
comptem des de l’estrena (per presentar el llibre-disc il·lustrat)
aquesta serà la catorzena mutació, però en realitat l’origen ja es
remunta a l’any 1984 i a l’espectacle Nadal Halley de Pau Riba i Toti
Soler.
Sobre l’ordit de les nadales
s’entrellacen els fils argumentals de què es composa la trama. Dos
d’ells ja es deixen veure al nom de l’espectacle. D’una banda, la
història bíblica de Jesús de Natzaret, i de l’altra, la ja mítica saga
de La guerra de les galàxies. Per la part de Jesús, l’espectacle
entronca directament amb la tradició de les representacions populars
dels Pastorets, que es remunten a època medieval. Igual que la versió
més representada dels Pastorets avui dia, l’espectacle té un to
humorístic, però un punt més irreverent. El tercer fil no és altre que
l’actualitat de què parlàvem més amunt, que cada any es deixa entreveure
en l’espectacle de manera diferent, amb l’aparició de personatges i
fets més o menys disfressats per a l’ocasió. El pes que hi té
l’actualitat fa que entronque amb el sirventès trobadoresc, que
s’ocupava de fer sàtira política «fa ja molts segles»…
El joc lingüístic que permet fer el
bot de 4.000 anys és tan senzill com efectiu. Només corrent les vocals
un lloc, el bíblic Jesús es torna un galàctic Jisàs, i darrere van Jusip
i Meroe, el diví Yehví, Milçoïr, Guesper i Belteser, etc. En
consonància, els ases esdevenen aeronaus i els portals hangars.
Dibuix de Pau Riba imaginant-se com seria la nau de Jusip
L’Imperi de Rume i els rebels d’Osreïl quadren perfectament amb l’esquema de La guerra de les galàxies,
cosa gens estranya si tenim en compte que George Lucas va prendre com a
referents les fonts de les mitologies i religions per a la seua obra,
que ha acabat generant una mitologia contemporània amb un vigor
considerable, ha esdevingut cultura popular, i ha començat a fondre’s
amb altres manifestacions culturals, com és el cas de Jisàs de Netzerit.
La posada en escena és molt
peculiar. En Pau Riba fa de narrador, primera veu i guitarra. Al seu
voltant, l’acompanyen De Mortimers, entre pallassos i músics, que
actuen, fan segones veus, fan imitacions, i fan sonar tota mena d'instruments casolans, invents fets amb materials reciclats, joguets
electrònics, objectes pobres però que, descontextualitzats enmig de
l’escenari, són tremendament efectius. Quan es va editar el llibre-disc,
el disc portava no debades el títol de Nadadales, i l’esperit dadaista
és cert que es respira en les funcions.
En definitiva, és un espectacle
entretingut, divertit, on s’interactua amb el públic, i amb molts
nivells de lectura que permeten que el disfruten igualment els més
menuts (amb les cançons i l’ambient de circ) com els més grans (els que
ja coneixen millor les històries i entenen més les bromes). No es pot
contar un espectacle, el millor es veure’l i escoltar-lo, viure’l. Ací
en teniu un resum en format audiovisual perquè vos en pugueu fer una
idea.
(Mil mercès a l'Ausiàs Gomis per resumir i endreçar tot aquest garbuix d'informació en 6 paràgrafs clars i entenedors.)
